Cada professor, a més d'ensenyar uns continguts, ha de saber com planificar una classe, saber quins objectius es proposa, com s'organitzarà per tal que la classe tingui una estructura i no haver de seguir un llibre fil per randa sense tenir un camí assenyalat.
En primer lloc, començaré parlant sobre les llengües maternes. Pel que fa a les classes de català i castellà que vaig tenir jo, organitzades segons la gramàtica tradicional i dedicades, bàsicament, a aprendre gramàtica i deixar més de banda l'expressió oral, (que ja se suposava que havíem de dominar correctament) ens dedicàvem a l'anàlisi de les frases. Buscàvem el subjecte i predicat al començament i elements més especifics a mesura que passava el temps. Ara bé, també analitzàvem textos i relats literaris per buscar a quin gènere pertanyien i quines eren les característiques principals.
Pel que fa a les llengües estrangeres que havia après a l'escola i a l'institut, com l'anglès, s'organitzava segons centres d'interès. Recordo que els llibres es dividien en 9-10 unitats amb un tema principal dins de cada unitat, per exemple la moda (apreníem vocabulari per descriure la roba i/o les peces de roba), el medi ambient, la tecnologia, l'amor, mites i històries de terror entre d'altres temes.
Quant a l'anglès, durant l'educació secundària i batxillerat, trobo que amb els centres d'interès treballàvem molt vocabulari i molta gramàtica però no vam donar gaire importància a l'expressió oral i, ara mateix, és un fet que intento evitar amb els nens a qui ensenyo anglès aquest any. Tot i que els llibres estan dividits per unitats monotemes, intento dedicar una estona un dia per setmana a parlar, a millorar la pronúncia i que agafin fluïdesa i perdin la por a parlar una llengua estrangera. Personalment, a mi m'hauria agradat tenir la meva estoneta setmanal a només parlar i a deixar-me anar.
Hola Marta!
ResponderEliminarVeig que tothom est+a fins al gorro de la gramàtica tradicional, perquè només ens han ensenyat això! Bàsicament, està clar que sempre hi ha alguna petita excepció!
I a mi també m'hagués agradat dedicar més temps a l'speaking, però què hi farem! Espero que l'educació faci un canvi en aquest aspecte.
Hola, Marta!
ResponderEliminarÉs curiós, però pel que he llegit als blogs, gairebé tothom comenta que en el seu aprenentatge de llengües estrangeres no s'ha donat gaire importància a l'oralitat. Jo mateixa m'incloc i de fet ja ho havia comentat al meu blog també. Trobo que és una llàstima perquè, com dius tu, si et llences a parlar la llengua li acabes perdent la por i ho deixes de veure com una cosa estranya. A part d'això, em sembla molt bé que dediquis una estona a parlar en anglès amb els teus alumnes i t'animo a que ho segueixis fent!!
Laia
Hola, Marta!
ResponderEliminarAcabo de comentar a la Maria i alguns altres companys i veig que tots seguim en la mateixa línia. Gramàtica tradicional en general per a tot i els centres d'interès pels llibres de llengües estrangeres. Tot i això, coincideixo amb tu en què si hi havia alguna activitat més comunicativa es deixava estar, per això entenc perfectament que ara intentis que els teus alumnes aprenguin a expressar-se, està molt bé!
Hola, Marta!
ResponderEliminarPersonalment, trobo molt interessant això que fas de l'expressió oral als nens a qui fas classes. Suposo que és una manera de reivindicar les mancances que molts vam tenir pel que fa a l'expressió oral i a la conversa de llengües estrangeres. Segur que en un futur t'ho agrairan!
Hola, Marta!
ResponderEliminarEl meu ensenyament de les llengües estrangeres rarament girava al voltant de centres d’interès (excepte a la Primària). T’envejo! Estic molt d’acord amb tu quan dius que tot i que els continguts pretenen ser diversos, sempre deixen l’oral de banda. Jo també hagués desitjat tenir una estona a la setmana per saber que podria parlar i fer errors, i saber que no tindria una professora indesitjable al davant que em faria males cares o que em renyaria si fes un error…
Jordi