5a entrada: enfocament i organització de les meves classes

En primer lloc, voldria parlar dels projectes. El primer projecte que recordo va ser a 3r de primària, quan vam preparar una obra de teatre que vam exposar durant la setmana de Sant Jordi al poliesportiu del meu poble. L'obra es titulava Sant Jordi mata l'aranya, és una obra ja coneguda que explica la mateixa història de Sant Jordi.  Aquell dia fou caòtic, ja que no teníem cap màscara de drac ni d'aranya i la vam fer amb una màscara de Frankeinstein. Vam dedicar-hi, però, hores i hores, ja que la vam escriure de la nostra manera i no de la manera tradicional, tot i que la història era la mateixa.

A banda d'això, també havíem fet algun altre projecte més aviat caracteritzat com a tasca, a les classes de primària. Buscàvem algun tema d'actualitat d'aquell any i, en grups, fèiem un mural força gran (que ocupava un parell de taules) i, durant vàries sessions, ens dedicàvem a donar-li forma, a dibuixar tota mena de coses que tinguessin a veure amb aquell tema. Ara bé, tot amb les mans dins del pot de pintura i anar dibuixant i embrutant-nos com porcs que juguen amb el fang. Al final de curs, així doncs, les classes i l'escola es decoraven amb aquells murals que nosaltres miràvem orgullosos quan passàvem pel davant...

A més a més de projectes, també he tingut algunes classes programades per objectius. En aquelles classes, els professors arribaven i ens deien el que faríem aquell dia, aquella setmana o tots els objectius que ell/a s'havia proposat que assolíssim durant tot aquell temps. Recordo algunes classes d'anglès i català, en què ens donaven un paper amb els objectius i, un cop nosaltres crèiem que els havíem assolit, els havíem de marcar i, al final de tot, autoavaluar-nos sobre els coneixements adquirits. Quan érem més petits (i més sincers!), tots volíem competir entre tots per veure qui havia aconseguit aprendre i assolir el nombre màxim de continguts. Bé, era una mica estrany, perquè se suposa que tothom havia d'haver après el mateix, però... hi ha professors i professors i alumnes i alumnes.

També hi havia classes en què el professor no ens proposava uns objectius sinó que els marcava el propi llibre al principi de cada unitat. "En aquesta unitat aprendrem: l'accentuació en català, l'ús de la ç i la c" entre d'altres i, al final de l'unitat, hi posava "he après a pam pam pam" i havies de marcar. Una mica semblant al que he comentat anteriorment. 

Seguidament, considero que també he tingut classes de caràcter deductiu en la majoria de llengües que he après: en català, en castellà, en anglès, etc. Aquestes classes es basaven en aprendre les normes d'una llengua, la gramàtica, la sintaxi i, posteriorment, posar-les en pràctica. Crec que és un mètode una mica avorrit i monòton pel meu gust, però també et fa reflexionar en tot el que has hagut d'estudiar abans per posar-ho en pràctica. 

Per últim, abans de començar aquesta carrera, vaig estar estudiant filologia anglesa a la Universitat de Lleida i recordo perfectament les classes. L'únic que fèiem era anar a classe, seure, el docent explicava la teoria, els estudiants preníem apunts com corderets i, per últim, quan arribava l'època d'exàmens, havíem de llegir una pila d'apunts i ens ho jugàvem tot en un examen final, el qual era una única nota per l'assignatura. Així doncs, crec que aquest era un aprenentatge i una organització de caire individualista.